Gonçalo M. Tavares en sap molt de literatura, de la bona. I en sap escriure i ho demostra en un llibre que és un joia i un manifest sobre com fer literatura, sobre què és literatura i què no ho és. El llibre l'ha titulat Breus notes sobre literatura-Bloom, publicat per Edicions del Periscopi i traduït per Pere Comellas.
A la portada hi diu que és "Una de les moltes maneres (definitives) de fer literatura" i després de llegir-lo em declaro tavarista per sempre perquè tot el que ha escrit, en forma de diccionari, no és una de les moltes maneres de fer literatura sinó que és LA manera de fer-la. I què vol dir Bloom, a més d'un cognom? Ell mateix ens ho defineix: "Nom universal aplicable a qualsevol cosa o esdeveniment. Cadira-Bloom, llibre-Bloom, mort-Bloom, festeig-Bloom". L'autor ha estat generosíssim escrivint el volum i ha deixat un munt de recursos perquè puguem aprendre o millorar l'escriptura.
Al pròleg, escrit per Borja Bagunyà, se'ns expliquen alguns dels objectius de l'obra, com ara que la literatura-Bloom no és un gènere, sinó més aviat una ètica i que tot pot ser d'una altra manera. Evidentment, cadascú pot escriure allò que vulgui i com vulgui però mai no tindrà tanta perplexitat ni qualitat com aquells que segueixin la manera de fer que ens proposa Tavares.
Com a resum del llibre, he fet un decàleg; he seleccionat alguns consells i afirmacions que em semblen imprescindibles:
1. La literatura no és una còpia dels objectes del món (...) La literatura té objectes propis.
2. Les frases paternalistes cal deixar-les per als pares i eliminar-les de la literatura.
3. Una frase piadosa té menys literatura que una frase cruel.
4. L'escriptor no ha de dubtar, però les seves frases sí. I el lector també.
5. Cada frase és l'oportunitat per iniciar un món.
6. L'única geografia de la literatura és la frase, la paraula.
7. Tota frase que en necessita d'altres per ser potent s'ha d'eliminar.
8. L'escriptor-Bloom escriu cada frase com si fos l'última que el lector llegeix.
9. Els personatges són secundaris i les frases són primer.
10. Un text literari previsible no és un text literari. És una guia turística.
Es pot dir millor?
*
He llegit el llibre, l'he trobat interessant, també la literatura de Tavares és interessant, tot i que no compleix algun d'aquests principis... i és que una cosa és la literatura de creació i l'altra l'assaig. L'escriptor o escriptora poden fer una cosa i l'altra, si tenen prou talent. Però la coincidència ja seria de por, no pot ser tanta perfecció.
ResponEliminaTens raó, tanta perfecció seria insuportable, però també un gust ;)
Elimina