Premi per a blogs

Avui vull informar d'un altre concurs ben interessant: dins dels "Premis Vila de Martorell 2013" hi ha la modalitat de premi al millor blog en català. Com no és tan comú premiar blogs m'ha semblat molt bona iniciativa, sobretot tenint en compte la gran quantitat de bloguers que hi ha actualment.

Es pot participar en 2 modalitats, joves (fins a 18 anys) i adults. No hi ha límit d'edat o de temàtica, només cal que el blog estigui escrit en català. El termini de presentació és el dia 4 de febrer. Podeu consultar tots els detalls de les bases AQUÍ. 

Vinga, jo ja hi participo! A veure si hi ha sort!!

També es convoquen les modalitats de poesia catalana, poesia castellana i premis locals.

Una bona notícia per animar el dilluns, per començar amb il·lusió la setmana.

*

Tatuatge

Per l'autopista, mentre s'apropa al seu destí, ella va pensant que no era així el Paradís. Com més a prop de casa, més clar ho veu.

No era així com l'havia imaginat. Pensa, He arribat tard a casa, sense camisa i amb el rímel lliscant imparable per les pestanyes. Semblo un ós panda. Ja ningú m'estarà esperant.

Sota el sol, afina l'oïda intentant distingir algun so familiar a l'horitzó. Res. Tampoc no passen cotxes.

Al lluny distingeix un arbre, aquell àlber que va trobar aigua enmig de l'asfalt. És molt a prop de casa. S'atura sota la seva ombra i recorda que sovint jugava al seu costat, allà abans hi havia gronxadors. I tenia molts amics. Recorda algunes cares infantils, el gat que va perdre, l'olor del seu perfum, i comencen a tremolar-li les cames com si les recorregués un llampec trampós. Obre els ulls i decideix continuar el viatge (ja té la pell freda), tot i que encara fa calor. Mou el cap als costats per treure's la son i el cansament del damunt i en aquell precís instant el moviment brusc de la crinera deixa veure durant uns segons el coll tatuat amb una dona bilingüe de llargues pestanyes.

*

Sorteig!

Com després de més d'any i mig encara no he fet cap sorteig, he pensat fer-ne un de cuqui. Per què?

1- Perquè estic vivint temporalment entre caixes i revisant trastos pensant en la propera mudança... sorpresa!, he trobat 3 còpies d'un dels meus llibres que pensava que ja havia regalat.

2- Perquè em fa il·lusió regalar els meus llibres.

3- Perquè aviat estrenaré un nou disseny del bloc.

4- Perquè falta poc per al meu aniversari.

5- Perquè m'encanta Jip & Janneke, els simpàtics personatges de l'holandesa Fiep Westendorp.

Per tot això, regalaré un exemplar de Les randes del paradís (Ed. Moll)  el segon poemari que vaig escriure, dedicat al guanyador/a o per a qui el/la guanyador/a desitgi, i un preciós bolígraf de Jip & Janneke, que he portat directament des de Nederland:

* Per a participar només cal que deixeu un comentari en aquesta entrada, el que vulgueu, com ara hola, o el vostre nom, o mail, o m'encanta aquest sorteig...

** El termini per participar comença avui. Properament anunciaré fins quan es podrà participar.

*** Una mà innocent triarà l'afortunat/da (la del petit Sander).

**** Em posaré en contacte amb el/la guanyador/a i li enviaré per correu el regalet.

Gràcies per participar i molta sort!!

La nit

"Jo tem la mort per no ser-vos absent"

A. March

Jo no tem la mort.
Tem la nit,
el turment d'eixe desig que em serva.
Jo no tem la mort.
Tem el dia
amb tot l'amor a dintre, raent.
Tal volta tem, a cada instant,
l'estímul del foc que em tempta.
Totes les nits resseguisc
el perfil del teu paisatge
amb els ulls ben oberts
requerint vigília dels teus.
Intensament tu, per l'aire,
i jo morint-me d'ànsia.

*D'Astrolabi

És Nadal

Us desitgem un Bon Nadal i un 2013 ple de Felicitat!

Closer

Sabia que vindries a veure'm,

que tornaries de puntetes.

I jo t'esperava així, plena de seny,

comptant el dies furtats,

arnats, les hores apegaloses

amb els ulls clavats al canell,

engolint el temps. Perquè era amor,

amor tot el dia, amor d'excessos,

de bacs, sonets i boques roges.

Perquè fou l'amor, sí, amor

sense boira, amor de turmells,

amor a mos rodó, amor com un avenc;

amor i desconsol afinats cada dia.

*De Les randes del paradís.

*

Sóc un aeroport: Amsterdam

L'aeroport d'Amsterdam també té elements interessants per distreure's i reflexionar. Aquests són alguns dels que vaig poder captar:

1. L'aigua del vàter surt automàticament, no et molestis en buscar cap palanqueta ni cadena.

2. Hi ha nombrosos dibuixos de tot allò típic holandès. En aquest ascensor, un esclop.

3. Desfibrilador. Molt útil si t'agafa un patatús en aquesta columna.

4. Lavabos, més lavabos, que quedi clar que són uns altres, que n'hi ha més, molts.

5. Passos divertits a seguir perquè no et perdis. Et porten a la cafeteria.

6. Instruccions: neteja la tassa del vàter abans (o després?) d'usar-lo.

7. Cartell de "passi" i "benvingut" a la cafeteria. Si no portes una bandereta no ets trendy.

8. El parking. Hi ha vaques, típiques, per no oblidar on has deixat el cotxe.

Fins aquí Amsterdam abans d'agafar l'avió. Com és un aeroport gran i en uns dies torno potser podré descobrir més belleses útils.

*

Nou premi

Ahir es va lliurar el I premi de Narrativa breu Can Jeroni, a Eïvissa. I jo he estat l'afortunada guanyadora d'aquesta primera edició amb el relat "El Joc" :) AQUÍ els detalls de la vetllada.

Jo no vaig poder assistir-hi perquè amb el peque no em va ser possible, però estic igual de contenta.

Sempre és d'agrair rebre un premi literari, però fan més il·lusió aquells que organitzen editorials que s'arrisquen. Perquè com està el panorama actualment és un risc emprendre qualsevol projecte literari.

El premi és un trofeu, 400 euros i publicació del relat i els finalistes en e-book, format en el que m'estrenaré.

"El joc" tracta d'una dona que fa un breu viatge a Londres, però l'escapada s'acaba transformant en una aventura entre divertida, ridícula i tràgica. En la meva línia, vaja.

Gràcies al jurat i als qui em llegiu ;)

I per acabar una foto també amb humor... On és l'error? Jajajajajaaa!!!

*

Vaga

*

Un poema

*

Tornes cada nit, en silenci,

als meus ulls envermellits.

Al capvespre has aparegut

amb una flor als llavis:

nàufrag de mi mateix

no he vist que l’he perduda,

que ni veig l’ombra

reflectida al seu mirall

ni tinc, solitari, roses roges

per omplir

aquesta cambra buida.

Hauré d’aprendre a viure

en una gran casa com un exili

sense el ressò de la seva veu

enmig d’un llarg silenci.

*

* D'Astrolabi

Rocamadour

No van trobar al Julio mort a la neu com a Robert Walser perquè no va morir a l'hivern. Es va tancar en una casa de París, en la mateixa on ara mateix estic acabant aquesta novel·la sobre alguns escriptors exemplars. El Julio fumava molt mentre escrivia, jo no, jo penso en el petit Rocamadour i me l'imagino corrent pels passadissos. Prefereixo beure cafè quan em sento davant l'ordinador. El Julio necessitava silenci per escriure i per això se n'anava al cafè Le Nuit a buscar inspiració. A buscar cronopios i fames. Jo també m'amago als cafès de París, encara que aquí gairebé ningú em reconeix -a Barcelona sí. Aquesta tarda tinc una entrevista amb una periodista, no puc passejar tot el dia. Vol saber tots els detalls de la meva última novel·la traduïda al francès. Estranyament, les meves novel·les tenen molt d'èxit aquí. 

Ahir vaig deixar l'habitació d'hotel on em vaig refugiar durant una setmana, abans que em lloguessin aquest apartament. No vaig sortir cap dia, em vaig dedicar a llegir i a escriure sense parar. I de tant en tant observava i analitzava la gent que passava davant la meva finestra. Alguns eren uns tipus molt curiosos i vaig decidir incorporar-los a la galeria de personatges de la novel·la que preparo. Però el que en realitat esperava d'aquest viatge no era escriure, ni tan sols llegir i descansar, sinó furgar entre els mobles del Julio, entre els pocs que queden. El Julio no es va suïcidar. Però aquest matí he descobert que volia assassinar a algú. Sota una petita taula d'escriptori va escriure amb algun objecte punxant "Rocamadour ha de morir".

*