Avui fa 20 anys que ens deixava el gran, grandiós Vicent Andrés Estellés, el Mestre, inspirador, colpidor, el Poeta. Els seus versos em van fer estimar la poesia com s'estima un germà, és a dir, de forma perenne i incondicional. I em van encomanar la passió i em vaig llançar a escriure.
Aquí una entrevista que li va fer la Montserrat Roig l'Any 1978:
I un dels seus poemes punyents (Del genial poemari Hamburg):
Amb mans com d’orb et vaig temptar el cos
precipitat per un fosc desig brusc.
Vaig avançar pel teu cos com per un
incendi espés, entre un fum, unes flames,
obrint-me pas, decidit i penós.
Tinc un record vermell a les pupil·les
—la vermellor d’unes flames o sang—,
com el record d’una boca de forn
on hagués vist tota la llenya encesa.
Ulls socarrats, incendiats, de veure’t.
No cal dir res més.
*
Hostia rak aquest tiu es molt bo eh jeee:) m'he posa't cachondo i tot amb el poema aquest ...ve a ser el mateix q diu la meva canço ...con lokura y desenfreno te quiero pero te quiero ...pero hi ha un pero ...jeee:) directo , indirecto ,pluscuamperfecto es q eres mi amor jeeee:) records a la family i ton germa !! ara li mirare al mur a bora q escolta...dewwww
ResponElimina;)
ResponElimina