No tenim l'exactitud de l'any o del dia. Ni si foren 129 o 140 les dones que moriren asfixiades en l'incendi d'una fàbrica de Nova York on s'havien tancat en demanda de millores salarials, les quals eren inferiors a las del seus companys encara que compartien una igualtat d'horari laboral. Tampoc no tenim la certesa que el morat fos el color de la roba que en aquells moments teixien, i que ha esdevingut simbòlica. El que importa són els fets succeïren i la reacció que esclatà: la dona va dir prou. I no a unes hores de treball, sinó a segles de marginació i opressió.
El camí és llarg, molt llarg.
El camí és llarg, molt llarg.
*
ey molt oportu ,es el dia de la dona, no se t escapa ni una rak jeee:)
ResponEliminasaludus culikiiiiii!!