He anat al teatre Victòria a veure Mar i cel, de Dagoll Dagom, 25 anys després de la primera vegada que la vaig veure. En aquella ocasió ens hi va portar la professora de Música de l'Institut i vam quedar tots tan fascinats pel vaixell i per les cançons que ens vam passar mesos (si no anys) cantant l'himne dels pirates. He de confessar que les noies, com típiques adolescents, cantàvem més Per què he plorat?, la romàntica, no ens enganyem, i ens vam enamorar secretament d'un moro, del Saïd.
Dagoll Dagom ha recuperat l'obra per celebrar els 40 anys de la companyia. La primera representació de Mar i cel va ser la temporada 1988-1990, posteriorment van fer una reposició l'any 2004-2005, que em vaig perdre, coincidint amb la celebració del 30è aniversari.
Per què han triat de nou Mar i cel? Escriuen al fulletó: "La resposta és senzilla: perquè MAR I CEL és l'espectacle més demanat pel nostre públic, el que ha aconseguit un major nombre d'espectadors i, també, el major nombre de representacions i, per tant, ens ha semblat que en aquest any 2014, tan ple de commemoracions històriques dins de les quals -i de forma modesta- convé recordar que la companyia Dagoll Dagom fa quaranta anys, era un moment adequat per tornar-lo a portar a l'escenari amb una companyia renovada i uns mitjans tècnics que eren impensables els anys en què fou creat".
El més demanat, el més celebrat, el més esperat pels catalans perquè després de 27 anys la història que va escriure Àngel Guimerà l'any 1888 i que va adaptar Xavier Bru de Sala amb la magnífica música -i orquestració encara avui- d'Albert Guinovart ja forma part de l'imaginari dels catalans. Una història de pirates i d'amor impossible entre una cristiana i un musulmà que ha esdevingut gairebé mítica.
En aquesta darrera representació vaig gaudir dels avenços tècnics, dels músics, dels actors, entre ells vull destacar en Carlos Gramaje que des de la primera representació, i una vegada més, es posa a la pell del capità pirata, d'en Saïd, paper que comparteix amb Roger Berruezo (el representa els caps de setmana) i sobretot de la història.
Impossible no emocionar-se amb l'himne dels pirates:
Impossible no emocionar-se amb l'himne dels pirates:
Espero que per als 50 anys de Dagoll Dagom, si no pot ser abans, es tornin a trobar en l'horitzó el mar i el cel.
 |
| Abans d'entrar |
 |
| Asseguda esperant el començament de la funció |
Sobre els actors:
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada