Demà és Sant Jordi i avui vull fer dues recomanacions més. Darrerament només compro llibres d'animals i plantes, casa meva està plena de flora i fauna variades. Deu ser la primavera.
1. Primera recomanació: Vida, bestiari il·lustrat de Joana Santamans. Un llibre publicat per Bridge, disponible en català i castellà.
De seguida em va cridar l'atenció el color de les il·lustracions i la bona edició. És un llibre per a qualsevol edat, per a qui li agradi conèixer una mica més els detalls d'alguns animals seleccionats: ocells, papallones, insectes i peixos. És una autèntica preciositat, fins i tot són encantadors els bitxos més fastigosos, com els escarabats.
L'índex de l'obra:
Algunes de les il·lustracions:
2. Segona recomanació: Tanairon de Leena Krohn, publicat per Nórdica Libros en castellà. Un llibre amb insectes com a protagonistes, uns insectes humanitzats i poètics que viuen a la ciutat de Tanairon: "En Tanairon, muchas cosas son diferentes a nuestra tierra. Lo primero que me viene a la mente son los ojos. A muchos aquí, sabes, les crecen y se hacen tan grandes que les cubren hasta la tercera parte del rostro".
Està escrit en forma de cartes, cada carta és un capítol. No se sap qui n'és el destinatari ni l'autor de les cartes tampoc no sap del cert si mai li arribaran: "... quién sabe en qué montón de basura de jardín de atrás estarán pudriéndose mis cartas".
La Leena crea imatges i metàfores amb una senzillesa brutal, potser per això se l'ha comparat amb Kafka. Un exemple és el final de cada carta, de cada capítol on en lloc de tancar la història ens obre una finestra a la reflexió filosòfica o poètica; per exemple el final de la carta quarta: "Pero de pronto advertí que de sus ojos brotaba algo, algo que salpicaba el suelo y las paredes, empapando mi ropa.
Ella ya no me miraba y me incoporé y salí de la habitación con la humedad de las lágrimas de la reina".
O de la setena: "¿Llegará alguna vez una luna nueva cuando no sea necesario encender un fuego en lo alto de la colina?"
O la 14ª: "Los págalos tuvieron que haber chillado entonces, las olas bramar, pero yo, mi mente ausente, no vi más que arena y una uña...".
O de la 21ª: "Pero no respondo ni tú escucharías lo que digo. Tus brazos ya se han aflojado de mi cuerpo y he regresado al camino por el que hace un instante corría hacia ti temblando por la espera".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada