DIA 11: 15 de setembre
Divendres ja...
El meu home m’està esperant per sortir a sopar amb uns amics. La cangur acaba d'arribar i ell em repeteix que m’afanyi o farem tard. Des de l'habitació li he dit que baixo de seguida (el temps que trigui en apagar l’ordinador i dissimular amb maquillatge que he estat plorant un altre cop). No tinc gens de ganes de festa; podria posar una excusa per no anar-hi, per exemple que no ha parat de ploure en tot el dia i m'ha agafat fred, però seria estrany si em quedés a casa avui doncs celebrem l’aniversari d’una amiga que m'estimo molt. Em rebenta pensar que el seu dia serà l’última cosa que celebrarem.
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada