DIA 21: 29 de setembre
Són quarts de sis de la tarda i a hores d’ara tot està fallant, per tant l’ordinador s’apagarà en qualsevol moment. Tant se val, ningú no ho llegirà tot això que he anat escrivint...
Al carrer gairebé no queda cap llum que funcioni i fa fred després de 24 hores sense sol. A poc a poc la negror de fora es torna insuportable i el pànic s’estén entre la població. Se senten plors, se senten crits. Com consolar-se? Com entendre que no hi haurà més dies? L’udol d’un gat em fa tremolar...
Fa un moment el meu home m'ha mirat espantat tot comprenent que jo ho sabia i que no hi ha res a fer. Res a fer... Em resigno pensant que segurament als nostres ulls es quedaran fixats per sempre tots els records.
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada