Avui, que és el dia mundial de la poesia, vull celebrar-ho compartint un poema d'Estimar Nick Kamen, el poemari que ha rebut el darrer premi de poesia Joan Alcover Ciutat de Palma i que publicarà moooolt aviat El Cep i la Nansa.
21.
A casa encara no saben que no he tornat.
Hi ha un cos surant a la piscina, Nick, amor meu.
Hi ha un cor surant, un cor inexpert,
un cor de nena que arrossega un cos
fins a l’aigua
perquè no s’ompli de mosques.
No volia morir-me, habib, ara
o mai?
Un cor com un niu surant sense aire
com un àngel excessiu i els ulls
de verge encara oberts,
encara vivint sense viure en ella.
Potser tu no.
Potser tu vius uns segons abans que la resta
en la nit més fosca de l’ànima.
I jo surant en una piscina sense respirar,
surant com una estrella que s’ha apagat misteriosament,
amor meu.
Hi ha un cos, el meu?, que va i ve dintre l’aigua
len ta ment inflat
com una bèstia que no ha après a nedar
contra la primavera:
collige
virgo
rosas!
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada