Mapa literari de Londres

*

Sant Jordi 2017: recomanacions de 2 en 2

Enceto l'abril amb més recomanacions literàries, en aquesta ocasió, recomanacions per a Sant Jordi, que està a la vora. I ho faré de 2 en 2 aquest any: 2 llibres en cada entrada, 2 títols que no tinguin res en comú.

Avui recomano un museu-herbari en forma de llibre que pot agradar a tota la família, i una novel·la eròtica no apta per a tots els gustos.

1. Botànicum de Katie Scott (il·lustracions) i Kathy Willis (text): És un llibre gran per la mida i pel contingut. La mida és el primer que em va cridar l'atenció i la qualitat de l'edició: tapes dures i tots els dibuixos que vulguis.

La presentació de l'obra és que tens davant un museu de plantes sempre obert. Jo, que no en sé res de plantes, em vaig enamorar en veure'l. I l'hem llegit i mirat a casa, sobretot l'hem mirat doncs els dibuixos són extraordinaris. És un llibre que no cansa, un llibre per aprendre, un llibre que no t'acabes on els dibuixos et captiven.

Les autores obren el llibre afirmant que les plantes estan pertot arreu i que viuen a pràcticament totes les superfícies. Elles ens fan un passeig per les primeres plantes, pels diferents arbres, per palmes, herbes, flors i fongs, entre d'altres. I no es tracta d'un llibre infantil, encara que als infants els pot fascinar també, perquè hi ha tota la informació sobre cada planta: mida, alçada, nom científic, hàbitat, etc; és a dir, tenim totes les dades sobre les espècies que hi apareixen.

*El llibre es pot trobar en anglès, català (Simbol Editors) o castellà (Impedimenta). Actualment la mateixa col·lecció té un altre sobre animals titulat Animàlium.

2. El dia que va morir David Bowie de Sebastià Portell: Una novel·la atrevida que fa un recorregut pels darrers dies del protagonista abans d'arribar on es troba: en una consulta mèdica esperant els resultats d'uns anàlisis a veure si té sífilis. Com ha arribat fins aquí ens ho narra des del monòleg interior, però també mitjançant la combinació de formes que trenquen el fil narratiu, com ara el teatre, la fotocòpia d'un menú de fast-food, els missatges de whatsapp (i d'altres xarxes) o els missatges de veu telefònics. Per tant, l'estructura és el primer que sobta, a més de la sinceritat amb què s'expliquen els sentiments i els detalls de les trobades sexuals.

El motor de la novel·la és l'amor, la manca d'amor en el seu cas: "No vaig aprendre quan tocava, ni de qui tocava, i ara sóc de tot incapaç d'estimar". Per això recorre la ciutat una i altra vegada de forma frenètica, cercant estimar i qui l'estimi, tot i que el sentiment se substitueix pel sexe. Només s'atura a pensar en la vida que du i en tot el que l'envolta quan s'asseu a la sala d'espera d'una clínica qualsevol: "...llarga espera, interminable espera, esfilagarsada, teixida tota de mals pensaments que ara em sotgen".

Per a ell hi ha algú que n'és responsable, la culpable de tot allò negatiu que li passa és la seva mare que "intentant protegir-me, intentant que no m'equivoqués, has exercit en mi la mateixa pressió que sents encara". I després de tant rumiar arriba a la conclusió que "si l'amor és una cosa que s'ha d'aprendre és que algú se l'ha inventat", una mena de consol davant el futur incert que se li presenta.

Al final la buidor de la ciutat a la nit se l'hi instal·la i l'arrossega: "Estic buit per dins i la ciutat està buida per fora". Una ciutat que en alguns moments sembla enfotre-se'n d'ell.  

*El llibre està editat per LaBreu edicions.

*

10 consells per escriure de Virgínia Woolf

Avui que fa 76 anys de la mort d'una de les millors escriptores en llengua anglesa, la Virgínia Woolf, vull recordar el que recomanava per escriure:

1. Envolta't d'altres escriptors i artistes: Has de relacionar-te amb altres autors (ella ho feia) i recordar que no tot el que vals és el que escrius.

2. Escriu un diari:  Virgínia Woolf va escriure un diari de forma regular durant 26 anys. Escriure per a un mateix ajuda a crear-ne la pràctica. No és l'única persona que creu que escriure un diari és una activitat més que adequada per als autors.

3. Crea el teu propi camí: No t'ha d'importar el que estan fent els altres, has de fer el que vulguis, com vulguis i per dir el que vulguis. "Tot mètode és correcte, qualsevol mètode ho és, ja que expressa el que nosaltres, escriptors, volem expressar", deia.

4. Surt de casa: Un consell que sembla que es repeteix perquè són molts els escriptors que incloïen en les seves rutines diàries sortir a passejar. Woolf també era una fan de fer passejades.

5. Tingues un lloc i un moment per escriure: Què es pot esperar d'algú que va escriure Una habitació pròpia? Per poder escriure no només cal tenir un espai físic on fer-ho, també cal un moment de temps reservat per a això.

6- Atura't un moment, respira i pensa: No deixis que el dia a dia t'empenti contínuament. Ella creia que la veritat emergia del subconscient "en els teus somnis" i "en l'ociositat".

7- Lluita contra els teus dimonis amb la ploma: Deixa que la teva ment creï el que vol crear i no t'autocensuris. Al cap i a la fi, és més fàcil lluitar contra els fantasmes que contra la realitat, assenyalava.

8- Escriure és una habilitat per la qual mereixes ser pagat: Més enllà del fet que tots hem de menjar, tot treball mereix una compensació.

9- No et converteixis en una altra peça de detritus literari: Cal ser clar amb un mateix i sincer. En un dels seus textos lamenta la publicació de continguts abans que mereixessin sortir al món.

10- No pots negar el teu talent natural: Per molta teoria i per moltes lliçons, si es té talent cal deixar que de vegades s'imposi.

*

Formats

Falta un mes per Sant Jordi i es percep en l'ambient. Les editorials ens informen cada dia dels llibres que estan al forn i a punt per ser llançats, els/les autors/es frisen, i la gran majoria no s'adona de tot el moviment que hi ha pertot arreu des de febrer. 

Abans de començar seriosament amb les recomanacions literàries, vull fer un petit apunt divertit: el de la promoció dels llibres.

Ara, els llibres es poden comprar i consumir en diversos formats: en paper de tota la vida o en formats electrònics variats (e-book, tauleta, ordinador, mòbil...). Però qui sap en quins altres formats estaran disponibles en un futur no gaire llunyà? La vinyeta ens en mostra alguns. Són originals, estrambòtics i plens de bon humor, o no és la cosa més boja una novel·la en format gasós? Tot arribarà, doncs ja estan provant enviar missatges de text amb diferents olors.

Tanmateix, el meu format preferit és un llibre recitat per un pardal.

*

La ràbia, Lolita Bosch

La ràbia, la darrera novel·la de la Lolita Bosch, va guanyar el premi Roc Boronat de Narrativa i a hores d'ara s'ha convertit en un referent imprescindible quan es parla de bullying.

La Lolita ens explica de forma directa i crua el bullying qua va patir dels 14 als 17 anys i és impossible no sentir el patiment (i la ràbia) que l'assetjament escolar li va provocar. També hi ha els comentaris directes d'adolescents que han patit el mateix; fragments de diàlegs extrets de les xerrades que l'autora ha mantingut amb grups d'ajuda a joves.

- Què he après llegint la novel·la?

1. Que sentir ràbia és sentir-se vençut.

2. De l'assetjament escolar no et cures mai.

3. Un de cada quatre escolars pateix assetjament. I estan tristos. Estan sols. Estan espantats.

4. El bullying li passa a qui li detecten la vulnerabilitat.

5. Els assetjadors són sempre un grup, així dilueixen la seva responsabilitat.

6. Sempre s'ataca els alumnes d'un en un, mai en grup.

Per tot això (i més), La ràbia és un llibre molt adequat per als adolescents, per als pares i per als educadors. 
Alguns dels meus alumnes l'han llegit, i s'han sorprès. Després de la lectura van tenir la sort de rebre la visita de la Lolita a l'Institut, van escoltar-la, van fer-li preguntes i van xerrar amb ella (gràcies al programa Autors a les aules).

De la xerrada vam aprendre que les ferides que causen l'assetjament cicatritzen amb els anys però no desapareixen, que tant els assetjadors com els assetjats són víctimes i que mai no se li ha de preguntar a un/a noi/a per què pateix bullying doncs és el mateix que preguntar-li a una víctima de violació per què l'han violada. Les persones assetjades mai no en són responsables.

Per tant, una lectura que segurament hauria de ser obligatòria a la Secundària.

Després de la visita-xerrada vaig fer aquest resum en imatges:

*

Vídeo-poemes fets per les dones del futur

Avui és 8 de març, dia de la dona treballadora i el vull celebrar amb algunes de les creacions literàries que m'han fet les meves alumnes per al projecte d'aquest trimestre: uns vídeo-poemes meravellosos on expressen els seus sentiments, desitjos i visió del món. Uns poemes de noies adolescents, de noies que encara no tenen 15 anys i per això no saben (però ho descobriran aviat) que el futur és seu.

Us felicito.

*

Cuinant amb Kafka

Ara que comença el mes de març i tinc temps i llibres per recomanar, començaré a fer la llista de lectures regalables (que m'encantaria que em regalessin o si no m'acabaré comprant, no passa res) i recomanables (a més de les que ja he comentat per aquí -i per allà-).

El primer llibre que estic desitjant tenir és aquest fantàstic i divertidíssim Baking with Kakfa del dibuixant Tom Gauld, a qui ja he anomenat i recomanat, conegut pel seu humor crític. Ara fa el mateix amb la literatura:

No us sembla genial? 

L'únic inconvenient és que no el podré tenir per Sant Jordi doncs no surt a la venda fins octubre, sí, octubre de 2017, segons s'anuncia a Amazon. Ara, és pot fer una pre-comanda, es pot reservar i tenir-lo a la tardor. M'hauré d'esperar...

Un tastet més:

Quin serà el preu? 19,95 $, tapes dures i 160 pàgines (en anglès).

Es traduirà? Segurament, encara que m'hi jugo un sopar que al català no.

Esperant-per-cuinar-amb-Kafka mode on.

*

Imatges literàries: Baudelaire i el barret

*

Els llibres més llegits

Quins són els llibres més llegits de tota la història? Com es pot saber? 

És fàcil d'esbrinar quins són els més venuts, de fet hi ha llistes dels més venuts cada setmana, dels més venuts en tal llibreria, dels més venuts per Sant Jordi, dels més venuts en català, en castellà, en anglès, en xinès, en polonès, de ficció, de no ficció, de cuina, històrics, de misteri, de ci-fi, juvenils, infantils, de novel·la, de poesia, escrits per dones, alternatius... 

Però jo vull saber si és possible saber quins són els llibres més llegits des que existeixen llibres i si coincideixen amb els més venuts.

Jo em pensava que sí, que les dues llistes tindrien els mateixos títols. Doncs no. Els llibres més llegits de tota la història són els de la fotografia. La Bíblia guanya amb molts milions d'exemplars diferència, no és cap sorpresa; tampoc que hi hagi un llibre d'un autor xinès tenint en compte els milions de persones que parlen la llengua. Sí que és inesperat trobar Harry Potter en 3ª posició perquè és un llibre jove. I la broma del 5è lloc no és poca broma... No conec cap escriptor que vengui fum millor que el  Coelho. 

I quins són els més venuts? Aquests:

Per tant, la Bíblia guanya a totes dues llistes: és el llibre més venut i el més llegit, és a dir, la gent el compra i el llegeix. Passa el mateix amb en Mao: triomfa a les dues categories. La resta és previsible: llibres de diferents religions (la religió ven, no hi ha dubte), Dickens i Tolkien. 

Què trobo a faltar? Algun llibre en alguna altra llengua. Em sobta que no aparegui a cap llista El Quijote o Cien años de soledad, per exemple.

Fins avui, els títols són aquests. Encara som a temps de canviar-ho.

*

Breus notes sobre literatura-Bloom

Gonçalo M. Tavares en sap molt de literatura, de la bona. I en sap escriure i ho demostra en un llibre que és un joia i un manifest sobre com fer literatura, sobre què és literatura i què no ho és. El llibre l'ha titulat Breus notes sobre literatura-Bloom, publicat per Edicions del Periscopi i traduït per Pere Comellas.

A la portada hi diu que és "Una de les moltes maneres (definitives) de fer literatura" i després de llegir-lo em declaro tavarista per sempre perquè tot el que ha escrit, en forma de diccionari, no és una de les moltes maneres de fer literatura sinó que és LA manera de fer-la. I què vol dir Bloom, a més d'un cognom? Ell mateix ens ho defineix: "Nom universal aplicable a qualsevol cosa o esdeveniment. Cadira-Bloom, llibre-Bloom, mort-Bloom, festeig-Bloom". L'autor ha estat generosíssim escrivint el volum i ha deixat un munt de recursos perquè puguem aprendre o millorar l'escriptura.

Al pròleg, escrit per Borja Bagunyà, se'ns expliquen alguns dels objectius de l'obra, com ara que la literatura-Bloom no és un gènere, sinó més aviat una ètica i que tot pot ser d'una altra manera. Evidentment, cadascú pot escriure allò que vulgui i com vulgui però mai no tindrà tanta perplexitat ni qualitat com aquells que segueixin la manera de fer que ens proposa Tavares.

Com a resum del llibre, he fet un decàleg; he seleccionat alguns consells i afirmacions que em semblen imprescindibles:

1. La literatura no és una còpia dels objectes del món (...) La literatura té objectes propis.

2. Les frases paternalistes cal deixar-les per als pares i eliminar-les de la literatura.

3. Una frase piadosa té menys literatura que una frase cruel.

4. L'escriptor no ha de dubtar, però les seves frases sí. I el lector també.

5. Cada frase és l'oportunitat per iniciar un món.

6. L'única geografia de la literatura és la frase, la paraula.

7. Tota frase que en necessita d'altres per ser potent s'ha d'eliminar.

8. L'escriptor-Bloom escriu cada frase com si fos l'última que el lector llegeix.

9. Els personatges són secundaris i les frases són primer.

10. Un text literari previsible no és un text literari. És una guia turística.

Es pot dir millor?

*