Riptide

Des que sóc a Alemanya hi ha una cançó que vaig escoltar un dia fred a la ràdio i que em va posar de tan bon humor que ja no em va importar la neu ni la foscor. Aquesta cançó em va tornant al cap una i altra vegada, així que vaig decidir buscar-la amb les poques frases que havia pogut entendre i retenir, per escoltar-la molt. I en trobar-la em va encantar la lletra sencera de Riptide i l'autor: Vance Joy, un jove australià de 25 anys.

Per conèixer-lo més, AQUÍ.

El vídeo és fantàstic també, així que com m'he convertit en fan total d'aquest noi i de la seva cançó la deixo aquí, la comparteixo perquè estic segura que us farà somriure, cantar i ballar:

Vance Joy - Riptide from Dimitri Basil on Vimeo.




- La lletra:

I was scared of dentists and the dark,
I was scared of pretty girls and starting conversations,
Oh all my friends are turning green,
You're the magicians assistant in their dream.

Oh, and they come unstuck

Lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong

There's this movie that I think you'll like,
this guy decides to quit his job and heads to New York City,
this cowboy's running from himself.
And she's been living on the highest shelf

Oh, and they come unstuck

Lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong

I just wanna, I just wanna know,
If you're gonna, if you're gonna stay,
I just gotta, I just gotta know,
I can't have it, I can't have it any other way
I swear she's destined for the screen,
Closest thing to Michelle Pfeiffer that you've ever seen, oh

Lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong

Oh lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong

Oh lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong
I got a lump in my throat 'cause you're gonna sing the words wrong.

*

Cites: Sharon Olds

Avui començo una altra secció, una on escriuré alguna cita/ fragment de llibres que m'he llegit i que m'han fet aturar, rellegir, pensar i sobretot m'han inspirat.

Com no sabia amb quina començar, trio uns versos de la poeta nord-americana Sharon Olds que està aquest dies per Barcelona celebrant la setmana de la poesia; i jo aquí, tan lluny, no la podré escoltar.

Una autora que es podria haver traduït al català ja.

"Soy una estudiosa de la guerra,

de hornos de gas, de asfixia, de cuchillos,

de ahogamientos, quemaduras, de todas las formas

en las que sufrí su amor".

*De Los muertos y los vivos. Bartleby editores, 2006

*

Poesia catalana passada de moda

Per què la poesia catalana és tan carrinclona?

Tan repetitiva i avorrida?

Tan caduca?

Tan ensucrada i monòtona?

Tan previsible?

Tan descafeïnada?

Tan clàssica?

Per què és sovint tan mediocre?

No tota i no sempre (hi ha poemes de qualitat i autors/es que fan una bona feina), però ho és la majoria ara, i ho ha estat abans.

Per què no canviem el registre?

Per què no arrisquem d'una vegada?

Per què no som més innovadors?

Per què no escrivim poemes potents i atrevits?

Ens auto-censurem?

Hem de fer un pas endavant ja. Prou de recitals a crits, això és quedar-se a mig camí.

I per què dic tot això? Perquè comparo el que escrivim en català amb el que es fa alhora en castellà, per exemple, i hi ha un abisme. No veig cap autor ni llibre com ara els que publiquen La Bella Varsovia, El Gaviero Ediciones o fins i tot una més típica, Bartleby.

Us imagineu un llibre com Los estómagos de Luna de Miguel, en català? Jo no.

Us imagineu un llibre com Post coño de Gabby Bess, en català? Jo no.

Us imagineu una antologia de diversos autors sobre sèries de televisió com ara "Twin Peaks", "Doctor en Alaska", "Friends", "Los Soprano"..., titulada Serial, en català? Jo no!

Us imagineu una antologia com ara Mil novecientos violeta, en català? Jo no!

Us imagineu una antologia de joves autors com ara Vomit, en català? Jo no!

En altres llengües estan fent poesia moderna de debò; com diu a Mil novecientos violeta: "Es fuerza. Es rabia. Es poesía".

Estem passats de moda. És hora de renovar-se.

    

   

   

*

Coses de mares

Després de veure a la xarxa tantes felicitacions amoroses i kilos de sucre per a tantíssimes dones, m'he vist sobrepassada i he decidit posar una mica d'humor al dia de la mare. Per compensar, no ens tornéssim ara diabètiques, eh?!

*

F451

Una de les lectures que més m'agrada treballar amb els meus alumnes és la novel·la gràfica de Fahrenheit 451. És una manera genial d'apropar un clàssic als adolescents.

En general trio la lectura per a 4t d'ESO i quan els dic que és un còmic somriuen i pensen que tinc molt bon gust; quan els dic que és una adaptació d'una novel·la futurista de 1953 em miren amb aquesta cara:

No n'hi ha per tant, i se n'adonen de seguida, en fullejar el llibre. Sobretot en veure que hi ha poca lletra. Però els he de recordar que en ser una novel·la gràfica ens hem d'aturar a observar bé les imatges ja que part de la història està en elles. La majoria ja ho saben perquè els encanta llegir còmics, però sempre els ho recordo.

Abans de començar amb la lectura els explico una mica l'argument, què és una distopia, qui era Ray Bradbury, qui és l'il·lustrador Tim Hamilton i després els faig aquesta pregunta: Per què en un futur els governs prohibirien els llibres? Quan fan l'examen de lectura, després d'haver-lo llegit, els la torno a fer.

El llibre té aquest aspecte:

Algunes de les il·lustracions:

És una adaptació fidel feta pel mateix Bradbury (Tim Hamilton en la part gràfica). A més té una interessant introducció feta també per l'autor.

La va publicar l'editorial 451 Editores per primera vegada en castellà l'any 2010.

També es pot llegir en bona qualitat i diversos enllaços pdf,  AQUÍ.

Sens dubte és una obra de referència que té fins i tot una adaptació al cinema feta per Trauffaut al 1966 que malgrat el pas del temps i les interpretacions es nega a envellir.

*

Cafè amb gramàtica

Estic corregint.

*

Llibres que em compraria per Sant Jordi

A Ingolstadt no se celebra Sant Jordi ni el dia del llibre ni res de semblant demà. Però jo tinc la meva llista de llibres que compraria si estigués a casa. De moment, s'hauran d'esperar perquè el senyor Amazon em té arruïnada. Són pocs, són variats, són aquests:

1.  VOMIT. Antología de poesía joven norteamericana. El Gaviero Ediciones.

Com diu el títol, es tracta d'una antologia de diversos autors nord-americans joves, nascuts entre 1978 i 1992. Una edició bilingüe anglès-castellà amb veus noves i interessants.

2. Snapshots of Dangerous Women. Peter J. Cohen. Ed. Rizzoli.

Una recopilació de fotografies antigues de diverses dones, unes anònimes i d'altres conegudes, que es van carregar les convencions de la seva època fent coses prohibidíssimes com ara fumar en públic o conduir un cotxe de carreres. Tot un atreviment.

3. Punts de fuga. Diversos autors. Ed. Males Herbes.

Conjunt de 26 relats de diferents autors que comparteixen la temàtica dels viatges en el temps (cronoviatges) ja siguin literals o metafòrics. Una idea original amb punts de vista interessants i, sobretot, variats.

4. Los reyes subterráneos. Veinte poetas jóvenes de México. Ed La Bella Varsovia.

Igual que m'interessa llegir què escriuen ara els joves d'EUA també tinc curiositat pels joves poetes (nascuts entre 1985 i 1994) i poemes mexicans.

5. 813. Truffaut. Paula Bonet. Ed. La Galera.
L'any passat ja vaig comprar el llibre de la Paula Bonet (Qué hacer cuando en la pantalla aparece The end) i ara que treu el segon, tot i que amb una temàtica molt concreta, també em crida l'atenció. És una gran il·lustradora amb un punt de vista incisiu molt personal.

6. Beat Attitude (Antología de mujeres poetas de la generación Beat). Bartleby Editores.
Ja vaig parlar d'aquest llibre al començament d'any com a novetat original de 2015 que voldria llegir. Finalment es va publicar al febrer i encara el tinc a la llista de desitjos.

N'hi ha més, molts, d'interessants i que m'encantaria llegir, però aquests són els que més m'han captivat i estan al principi de la llista de properes adquisicions.


*

Estranys que em parlen (2)

De vegades persones desconegudes em parlen pel carrer, ens passa a tothom. Aquí, a Ingolstadt, em passa sovint i com no els entenc bé els contesto com puc.

Cal destacar la situació d'un dia que anava a comprar amb el cotxet del nen a manera de carro. Anava tota feliç i despistada quan un senyor gran m'atura i amb cara de preocupació em fa saber que no porto el nen, que l'he perdut. Jo li dic amb calma, i en anglès (error!), que el nen és a casa amb son pare, que vaig a comprar, dontworri! Em va mirar com a una estrangera boja.

L'altre dia, de vacances a Vilanova, estava mirant l'aparador d'una llibreria mentre em cruspia unes llaminadures quan un senyor em va parlar. 

- Perdona, jo també sóc diabètic.

- Eing?

- Que jo també sóc diabètic.

- Ah, bé, doncs jo no ho sóc (vaig dir amb la boca plena d'un núvol rosa preciós).

- Ah, no? Oh, perdona és que...

- Ja, ho dius per les xuxes? En vols una?

- No, mira, sóc diabètic i necessito un favor...

El favor eren diners per a un cafè, sí, amb sucre segurament.

No puc anar sola porai, els estranys em parlen.

*

Mar i cel

He anat al teatre Victòria a veure Mar i cel, de Dagoll Dagom, 25 anys després de la primera vegada que la vaig veure. En aquella ocasió ens hi va portar la professora de Música de l'Institut i vam quedar tots tan fascinats pel vaixell i per les cançons que ens vam passar mesos (si no anys) cantant l'himne dels pirates. He de confessar que les noies, com típiques adolescents, cantàvem més Per què he plorat?, la romàntica, no ens enganyem, i ens vam enamorar secretament d'un moro, del Saïd.

Dagoll Dagom ha recuperat l'obra per celebrar els 40 anys de la companyia. La primera representació de Mar i cel va ser la temporada 1988-1990, posteriorment van fer una reposició l'any 2004-2005, que em vaig perdre, coincidint amb la celebració del 30è aniversari.

Per què han triat de nou Mar i cel? Escriuen al fulletó: "La resposta és senzilla: perquè MAR I CEL és l'espectacle més demanat pel nostre públic, el que ha aconseguit un major nombre d'espectadors i, també, el major nombre de representacions i, per tant, ens ha semblat que en aquest any 2014, tan ple de commemoracions històriques dins de les quals -i de forma modesta- convé recordar que la companyia Dagoll Dagom fa quaranta anys, era un moment adequat per tornar-lo a portar a l'escenari amb una companyia renovada i uns mitjans tècnics que eren impensables els anys en què fou creat".

El més demanat, el més celebrat, el més esperat pels catalans perquè després de 27 anys la història que va escriure Àngel Guimerà l'any 1888 i que va adaptar Xavier Bru de Sala amb la magnífica música -i orquestració encara avui- d'Albert Guinovart ja forma part de l'imaginari dels catalans. Una història de pirates i d'amor impossible entre una cristiana i un musulmà que ha esdevingut gairebé mítica.

En aquesta darrera representació vaig gaudir dels avenços tècnics, dels músics, dels actors, entre ells vull destacar en Carlos Gramaje que des de la primera representació, i una vegada més, es posa a la pell del capità pirata, d'en Saïd, paper que comparteix amb Roger Berruezo (el representa els caps de setmana) i sobretot de la història.

Impossible no emocionar-se amb l'himne dels pirates:

Espero que per als 50 anys de Dagoll Dagom, si no pot ser abans, es tornin a trobar en l'horitzó el mar i el cel.

Abans d'entrar

Asseguda esperant el començament de la funció

Sobre els actors:

Personatge	Actor/actriu 1988	Actor/actriu 2004	Actor/actriu 2014
Saïd	Carlos Gramaje	Carlos Gramaje	Roger Berruezo i Carlos Gramaje[10]
Blanca	Àngels Gonyalons	Elena Gadel	Ana San Martín
Hassen	Joan Crosas	Xavier Ribera-Vall	Xavi Lite
Idriss	Isabel Soriano	Pili Capellades	Júlia Jové
Joanot	Pep Cruz	Ferran Frauca	Pep Cruz
Mare de Saïd / Teresa	Teresa de la Torre	Anna Argemí	Mireia Dolç
Ferran / Arquebisbe Ribera	Miquel Peralta / Xavier Ribera-Vall	Sergi Albert	Toni Viñals
Don Carles	Miquel Periel	Xavier Fernández	Xavier Fernández
Osman / soldat	Òscar Mas	Salvador Racero	Víctor Arbelo
Malek / soldat	Eugeni Soler	Òscar Mas	Rubén Yuste
Margarida d'Àustria / Carme / dona morisca	Carme Cuesta	Joana Estebanell	Lucía Torres
Felip / Duc de Lerma / caporal	Daniel Ramos	Miquel Cobos Torné	Dídac Flores
Felip III Rei / Salam / capità	Juan Antonio Vergel	Antonio del Valle	Marc Vilavella
L'holandès / baró de Dénia / soldat	Fulgenci Mestres	Carles Alexandre	Xavi Navarro
Maria / dona morisca	Roser Batalla	Anna Moliner	Elena Tarrats
Mohamed / pare Saïd	Emili Ametller	Xavier Esparrach	Luis Moya i Dimas Bozzo (Mohamed i Soldat)
Abderrahim / Idriss II	Joan Torres	Raúl Grau	Raúl Grau
Mut / soldat	Xavier Calderer	Joan Català	Enrique Navarro (Mut i Pare de Saïd)
Rosa / dona morisca	Maria Rosas	Isabel de Llano	Paula Vives
Saïd nen / Montserrat	Muntsa Rius	Júlia Sesé	Clara Moraleda

*

Llegir al llit

Llegir al llit amb comoditat és possible amb aquestes ulleres. Ideals.

*