Alícia

Alícia.

*

Setmana de la Poesia amb l'Óscar

La setmana passada es va celebrar a diferents llocs i en diferents actes la Setmana de la Poesia. Sobretot a Barcelona, a la capital es concentren la majoria d'esdeveniments.

Però n'hi ha un que m'ha fet especial il·lusió perquè és una iniciativa particular per autèntic amor a l'art, en tots els sentits.

L'amic i poeta Óscar Sotillos ens va demanar a uns quants poetes amics si li volíem enviar un poema per penjar-lo a la biblioteca de la Facultat de Ciències de la Salut -Fundació Blanquerna- Universitat Ramon Llull, on ell treballa. Va tenir la bona idea d'imprimir i penjar els poemes per la biblioteca i deixar-los a l'abast dels alumnes perquè agafessin tots els poemes que volguessin. La mostra va durar del 12 al 18 de maig i em va dir que alguns poemes van volar sota el lema: "Colliu-los lliurement, compartiu poesia!"

Hi havia poemes de tota mena, fins i tot cal·ligrames i també acompanyats d'il·lustracions. Tot això ens demostra que la poesia encara interessa i que les iniciatives personals són originals i poc valorades, desgraciadament.

Els participants: 

Felipe Zapico

Bolo García

Raquel Casas

Agustín Calvo Galán

Antonio Bueno

Dídac Sinmás

J. M. Barbot

Abel Cantero

Mercè Mestre

Carlos G. Torrico

Miguel Agudo

María José Collado

Julio Oliva

Ana Pérez Cañamares

Jaume Muñoz

José García Obrero

Carol Gómez Pelegrín

José Blanco

Elisabeth Candina Laka

Josep Pedrals

Salva Soler

Gsús Bonilla

David Trashumante

Óscar Sotillos

Algunes imatges més del resultat: 

*

Riptide

Des que sóc a Alemanya hi ha una cançó que vaig escoltar un dia fred a la ràdio i que em va posar de tan bon humor que ja no em va importar la neu ni la foscor. Aquesta cançó em va tornant al cap una i altra vegada, així que vaig decidir buscar-la amb les poques frases que havia pogut entendre i retenir, per escoltar-la molt. I en trobar-la em va encantar la lletra sencera de Riptide i l'autor: Vance Joy, un jove australià de 25 anys.

Per conèixer-lo més, AQUÍ.

El vídeo és fantàstic també, així que com m'he convertit en fan total d'aquest noi i de la seva cançó la deixo aquí, la comparteixo perquè estic segura que us farà somriure, cantar i ballar:

Vance Joy - Riptide from Dimitri Basil on Vimeo.




- La lletra:

I was scared of dentists and the dark,
I was scared of pretty girls and starting conversations,
Oh all my friends are turning green,
You're the magicians assistant in their dream.

Oh, and they come unstuck

Lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong

There's this movie that I think you'll like,
this guy decides to quit his job and heads to New York City,
this cowboy's running from himself.
And she's been living on the highest shelf

Oh, and they come unstuck

Lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong

I just wanna, I just wanna know,
If you're gonna, if you're gonna stay,
I just gotta, I just gotta know,
I can't have it, I can't have it any other way
I swear she's destined for the screen,
Closest thing to Michelle Pfeiffer that you've ever seen, oh

Lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong

Oh lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong

Oh lady, running down to the riptide,
taken away to the dark side,
I wanna be your left hand man.
I love you when you're singing that song and,
I got a lump in my throat 'cause
you're gonna sing the words wrong
I got a lump in my throat 'cause you're gonna sing the words wrong.

*

Cites: Sharon Olds

Avui començo una altra secció, una on escriuré alguna cita/ fragment de llibres que m'he llegit i que m'han fet aturar, rellegir, pensar i sobretot m'han inspirat.

Com no sabia amb quina començar, trio uns versos de la poeta nord-americana Sharon Olds que està aquest dies per Barcelona celebrant la setmana de la poesia; i jo aquí, tan lluny, no la podré escoltar.

Una autora que es podria haver traduït al català ja.

"Soy una estudiosa de la guerra,

de hornos de gas, de asfixia, de cuchillos,

de ahogamientos, quemaduras, de todas las formas

en las que sufrí su amor".

*De Los muertos y los vivos. Bartleby editores, 2006

*

Poesia catalana passada de moda

Per què la poesia catalana és tan carrinclona?

Tan repetitiva i avorrida?

Tan caduca?

Tan ensucrada i monòtona?

Tan previsible?

Tan descafeïnada?

Tan clàssica?

Per què és sovint tan mediocre?

No tota i no sempre (hi ha poemes de qualitat i autors/es que fan una bona feina), però ho és la majoria ara, i ho ha estat abans.

Per què no canviem el registre?

Per què no arrisquem d'una vegada?

Per què no som més innovadors?

Per què no escrivim poemes potents i atrevits?

Ens auto-censurem?

Hem de fer un pas endavant ja. Prou de recitals a crits, això és quedar-se a mig camí.

I per què dic tot això? Perquè comparo el que escrivim en català amb el que es fa alhora en castellà, per exemple, i hi ha un abisme. No veig cap autor ni llibre com ara els que publiquen La Bella Varsovia, El Gaviero Ediciones o fins i tot una més típica, Bartleby.

Us imagineu un llibre com Los estómagos de Luna de Miguel, en català? Jo no.

Us imagineu un llibre com Post coño de Gabby Bess, en català? Jo no.

Us imagineu una antologia de diversos autors sobre sèries de televisió com ara "Twin Peaks", "Doctor en Alaska", "Friends", "Los Soprano"..., titulada Serial, en català? Jo no!

Us imagineu una antologia com ara Mil novecientos violeta, en català? Jo no!

Us imagineu una antologia de joves autors com ara Vomit, en català? Jo no!

En altres llengües estan fent poesia moderna de debò; com diu a Mil novecientos violeta: "Es fuerza. Es rabia. Es poesía".

Estem passats de moda. És hora de renovar-se.

    

   

   

*

Coses de mares

Després de veure a la xarxa tantes felicitacions amoroses i kilos de sucre per a tantíssimes dones, m'he vist sobrepassada i he decidit posar una mica d'humor al dia de la mare. Per compensar, no ens tornéssim ara diabètiques, eh?!

*

F451

Una de les lectures que més m'agrada treballar amb els meus alumnes és la novel·la gràfica de Fahrenheit 451. És una manera genial d'apropar un clàssic als adolescents.

En general trio la lectura per a 4t d'ESO i quan els dic que és un còmic somriuen i pensen que tinc molt bon gust; quan els dic que és una adaptació d'una novel·la futurista de 1953 em miren amb aquesta cara:

No n'hi ha per tant, i se n'adonen de seguida, en fullejar el llibre. Sobretot en veure que hi ha poca lletra. Però els he de recordar que en ser una novel·la gràfica ens hem d'aturar a observar bé les imatges ja que part de la història està en elles. La majoria ja ho saben perquè els encanta llegir còmics, però sempre els ho recordo.

Abans de començar amb la lectura els explico una mica l'argument, què és una distopia, qui era Ray Bradbury, qui és l'il·lustrador Tim Hamilton i després els faig aquesta pregunta: Per què en un futur els governs prohibirien els llibres? Quan fan l'examen de lectura, després d'haver-lo llegit, els la torno a fer.

El llibre té aquest aspecte:

Algunes de les il·lustracions:

És una adaptació fidel feta pel mateix Bradbury (Tim Hamilton en la part gràfica). A més té una interessant introducció feta també per l'autor.

La va publicar l'editorial 451 Editores per primera vegada en castellà l'any 2010.

També es pot llegir en bona qualitat i diversos enllaços pdf,  AQUÍ.

Sens dubte és una obra de referència que té fins i tot una adaptació al cinema feta per Trauffaut al 1966 que malgrat el pas del temps i les interpretacions es nega a envellir.

*

Cafè amb gramàtica

Estic corregint.

*

Llibres que em compraria per Sant Jordi

A Ingolstadt no se celebra Sant Jordi ni el dia del llibre ni res de semblant demà. Però jo tinc la meva llista de llibres que compraria si estigués a casa. De moment, s'hauran d'esperar perquè el senyor Amazon em té arruïnada. Són pocs, són variats, són aquests:

1.  VOMIT. Antología de poesía joven norteamericana. El Gaviero Ediciones.

Com diu el títol, es tracta d'una antologia de diversos autors nord-americans joves, nascuts entre 1978 i 1992. Una edició bilingüe anglès-castellà amb veus noves i interessants.

2. Snapshots of Dangerous Women. Peter J. Cohen. Ed. Rizzoli.

Una recopilació de fotografies antigues de diverses dones, unes anònimes i d'altres conegudes, que es van carregar les convencions de la seva època fent coses prohibidíssimes com ara fumar en públic o conduir un cotxe de carreres. Tot un atreviment.

3. Punts de fuga. Diversos autors. Ed. Males Herbes.

Conjunt de 26 relats de diferents autors que comparteixen la temàtica dels viatges en el temps (cronoviatges) ja siguin literals o metafòrics. Una idea original amb punts de vista interessants i, sobretot, variats.

4. Los reyes subterráneos. Veinte poetas jóvenes de México. Ed La Bella Varsovia.

Igual que m'interessa llegir què escriuen ara els joves d'EUA també tinc curiositat pels joves poetes (nascuts entre 1985 i 1994) i poemes mexicans.

5. 813. Truffaut. Paula Bonet. Ed. La Galera.
L'any passat ja vaig comprar el llibre de la Paula Bonet (Qué hacer cuando en la pantalla aparece The end) i ara que treu el segon, tot i que amb una temàtica molt concreta, també em crida l'atenció. És una gran il·lustradora amb un punt de vista incisiu molt personal.

6. Beat Attitude (Antología de mujeres poetas de la generación Beat). Bartleby Editores.
Ja vaig parlar d'aquest llibre al començament d'any com a novetat original de 2015 que voldria llegir. Finalment es va publicar al febrer i encara el tinc a la llista de desitjos.

N'hi ha més, molts, d'interessants i que m'encantaria llegir, però aquests són els que més m'han captivat i estan al principi de la llista de properes adquisicions.


*

Estranys que em parlen (2)

De vegades persones desconegudes em parlen pel carrer, ens passa a tothom. Aquí, a Ingolstadt, em passa sovint i com no els entenc bé els contesto com puc.

Cal destacar la situació d'un dia que anava a comprar amb el cotxet del nen a manera de carro. Anava tota feliç i despistada quan un senyor gran m'atura i amb cara de preocupació em fa saber que no porto el nen, que l'he perdut. Jo li dic amb calma, i en anglès (error!), que el nen és a casa amb son pare, que vaig a comprar, dontworri! Em va mirar com a una estrangera boja.

L'altre dia, de vacances a Vilanova, estava mirant l'aparador d'una llibreria mentre em cruspia unes llaminadures quan un senyor em va parlar. 

- Perdona, jo també sóc diabètic.

- Eing?

- Que jo també sóc diabètic.

- Ah, bé, doncs jo no ho sóc (vaig dir amb la boca plena d'un núvol rosa preciós).

- Ah, no? Oh, perdona és que...

- Ja, ho dius per les xuxes? En vols una?

- No, mira, sóc diabètic i necessito un favor...

El favor eren diners per a un cafè, sí, amb sucre segurament.

No puc anar sola porai, els estranys em parlen.

*